dimarts, 24 de octubre de 2017
Pl. de l´Església, 3, Barbens - 25262
Telèfon: 973 580460 973718120 Fax: 973 580460

Història

BARBENS

Foto

El municipi de Barbens se situa en la Depressió Central Catalana, a l´extrem nord-oriental de la comarca del Pla d´Urgell. El seu petit terme municipal, de 7,5 Km2, està dividit en dos sectors: el primer comprèn els pobles de Barbens, cap de municipi, i del Bullidor. El segon sector el constitueix l´Aguilella, un terme rural allargassat.La constitució litològica del terme és relativament recent; la combinació del relleu pla i els sòls al.luvials fan que els terrenys de Barbens siguin òptims per a l´agricultura. El clima de Barbens correspon a l´anomenat mediterrani continental. L´efecte temperador del mar Mediterrani ja no es deixa sentir tant i l´amplitud tèrmica és força remarcable.

Les pluges són força escasses, a vegades inferiors als 400 mm l'any, i terriblement irregulars.

Barbens es troba a la conca baixa del riu d'Ondara, un petit riu que neix a l´extrem sud de la comarca de la Segarra. El seu cabal és molt irregular; el fet que el riu neixi en una cota relativament baixa i l´aridesa del clima de la Segarra i de la plana de l´Urgell fan que a Barbens es mantingui eixut la major part del temps. Tanmateix quan s´acumula molta aigua a la capçalera pot provocar destrosses d´una magnitud sorprenent, com la riuada de Santa Tecla de 1874, l´aiguat de Sant Lluc de 1930 i més recentment les riuades de 1989 i 1990, la qual cosa va impulsar la canalització del riu pel terme de Barbens l´any 1993.

Història de Barbens

El territori que avui conforma Barbens va ser conquerit per Ermengol IV d´Urgell; se situa en el límit sud de l´expansió del comtat d´Urgell, fronterer amb les terres conquerides pel comtat de Barcelona. El primer senyor documentat propietari del castell de Barbens és Ramon Barrufell. L´existència del castell és anterior al segle XII, atès que en el 1098 apareix documentada la parròquia de Barbens a l´acta de consagració de l´Església de Santa Maria de Guissona. Després de l´avenç d´Ermengol IV, quan la zona passà a ser terra de ningú, els Barrufell, com feien molts dels homes que lliutaven a la vora del comte, devien haver aprisiat les terres del lloc i construït una torre amb una mínima estructura de castell i un mur de pedra per contenir alguns dels serveis col.lectius pels pagesos. El 1164 Gombau de Ribelles, magnat del comte d´Urgell, i la seva muller Marquesa fan donació dels seus drets sobre les terres de Barbens al comanador de Gardeny. Dos anys després aconsellen el seu vassall Ramon Barrufell que vengui les seves propietats de Barbens a l´ordre del Templer.

També Arnau de Torroja, a mitjan del segle XII, concedí uns drets a aquesta població que després, el 1164, foren confirmats i ampliats pel seu hereu Ramon de Torroja i la seva dona Gaia de Cervera. D´altres famílies nobiliàries com els Anglesola i molt especialment els Ribelles, així com cavallers de la zona, mostraren també la seva generositat vers el Temple concedint terres i drets a aquest lloc. El 1166 Barbens esdevingué comanda independent de Gardeny. Entre 1172 i 1181 els frares hi ampliaren considerablement el domini territorial a través de noves concessions i compres, concretament al Palau d´Anglesola, i controlaren el castell de l´Aguilella i el poblat de l´Espígol. Vers el nord tenien el castell i el poble de Penelles, cap al sud Castellsalvà (Belianes).   El 1264 la casa de Barbens percebia rendes a diverses poblacions i llocs de la contrada, com Guardila , Seró, Soler d´Artesa, Preixens, Pradell, Agramunt, Tarrassó, Melió, Penelles, Butsènit, la Fuliola, el Tarrós, el Bullidor, Balaguer, Belianes i Catellsalvà. Precisament l´eixamplament dels drets de l´orde motivà que sorgissin els primers enfrontaments amb l´església d´Urgell i també amb el monestir de Poblet. Quan l´ordre dels Templers va ser dissolt a  principi del segle XIV, Barbens juntament amb els termes de Penelles van passar a la jurisdicció de l´orde de l´Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Els templers

L´orde del Temple és una milícia cristiana fundada a Jerusalem, el 1120, pels cavallers francesos Hug de Panys i Godofred de Saint-Omer, en el context de la primera croada. El seu nom original era orde dels Cavallers Pobres de Crist, però, atès que antigament ocupava el Temple de Salomó, es va popularitzar el nom d´orde del Temple. Els templers, que eren monjos soldats, feien vot de pobresa, castedat i obediència, i la seva funció era protegir els pelegrins que visitaven els Sants Llocs, que havien estat conquerits el 1095 als musulmans.

L´ordre va créixer progressivament, i es va anar convertint en una important banca cristiana. Els cavallers del Temple, pel seu caràcter militar, van tenir un paper destacat en les campanyes de reconquesta de la Península Ibèrica.

Quan els musulmans van reconquerir Jerusalem, l´any 1187, els templers es van retirar antioquia i més tard a Xipre. A mesura que les noves croades van anar fracassant en l´intent de recuperar Terra Santa, l´orde del Temple va plantejar un greu problema polític: havia perdut la raó de ser per la qual s´havia fundat, però disposava d´un poder i d´una riquesa que despertaven la malfiança de l´Església i de les monarquies europees. L´orde va caure en desgràcia, després d´una persecució sense precedents i d´un procés molt cruel endegat pel rei Climent V l´any 1312. Molts dels seus membres van ser empresonats o cremats sobre diverses acusacions i els seus béns i possessions van ser transferits a altres ordes religiosos. En canvi els templers catalans, com a compensació pels seus serveis vers la monarquia en temps de reconquesta, reberen pensions vitalícies fins a la fi dels seus dies.

Els hospitalers

L´ordre de l´Hospital de Sant Joan de Jerusalem fou fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven el sants llocs. Ramond del Puèg, que regí l´orde fins a 1160, li donà una nova personalitat en establir per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l´element militar. La seu de l´orde era a Jerusalem, fins a la caiguda de la ciutat, el 1187; després passà a Sant Joan d´Acre, fins al 1291, i perduda aquesta ciutat passà a      Rodes. A partir d´aquest moment esdevingué un orde essencialment militar dividit territorialment en llengües. El primer prior documentat en terres catalanes fou Guillem de Belmes (1149 ), nomenat magister in Aragonia et in Barchinoma. Es crearen dos districtes, la Castellania d´Amposta i el Gran Priorat de Catalunya, limitats ambdós per l´Ebre i el Segre.
L´any 1522 l´orde rebé un cop fort quan el turcs prengueren Rodes. Llavors els hospitalers que pretenien Menorca reberen en feu, de l´emperador Carles V,  l´illa de Malta. L´orde residí allí fins al 1798, any en què fou desposseïda per Napoleó. La branca espanyola de l´orde subsistí precàriament fins al 1851, data en la qual, pel concordat entre la Santa Seu i l´Estat espanyol, fou extingida. Els hospitalers catalans empraren, fins al començament del s. XIX, el català com a única llengua oficial.




ESCUT DE BARBENS

Foto



Escut
Representació gràfica  elaborada per la DGAL d´acord amb la descripció oficial.

Blasonament: Escut caironat: de gules, 2 barbs nedant d´argent posats en faixa; acompanyats a la punta d´una creu de Malta. 

 
Data d´aprovació: 21/04/1983

FILLS IL.LUSTRES

El poble de Barbens no ha estat especialment prolífic en noms il.lustres, però podem assenyalar tres personatges de l'àmbit cultural.

Pere Domènech (1525-1606)
Canonge de Barcelona i capellà de la cort de Portugal. L´any 1552 va fundar a Lisboa el Col·legi d´Orfes. Tres anys després va ingressar a la Companyia de Jesús. Va ser rector de Col·legi de Toledo entre els anys 1559 i 1564. Va acompanyar Francesc de Borja a les missions. El manuscrit que elaborà amb el recull dels miracles de Francesc de Borja han estat la base de la seva biografia, que va escriure el cardenal Cisneros.
Francesc de Barbens  (1874)
El seu nom era Ramon Gener Isant. Va ingressar com a frare caputxí al convent de Nostra Senyora de Pompeia de Barcelona, on canvià el seu nom pel de Francesc. Va estudiar Medicina. És autor de diversos llibres sobre la psicologia, el cervell i les malalties mentals.
També va destacar per la seva obra pedagògica, en què va introduir alguns temes relativament nous al nostre país, com ara l´educació professional o la psicopedagogía. En aquest sentit va publicar Curso de psicologia escolar para maestros (1915) i La moral en la calle, en el cinematógrafo y el teatro.
Joan Benet i Petit (segle XIX-XX)
Estudià Magisteri i treballà de mestre. Ja de gran es proposà escriure en vers les històries i llegendes de les marededéus trobades a Catalunya. Només va poder escriure vuit llibres, que van ser editats a Barcelona sota el títol El trobador de la Mare de Déu, a la col.lecció Torrell de Reus. Una plaça del poble el seu nom.

Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Xarxes socials
Destacats

Mapa Web